Aquests dies corre per les xarxes socials la fotografia d’una treballadora d’una guarderia amb la síndrome de Down. L’excepcionalitat del cas perquè es trobi a Facebook és que fa bé la seva feina. No hauria de ser així, però malauradament encara hi ha prejudicis en la nostra societat i hi ha gent que considera que aquestes persones no estan capacitades per fer la majoria de feines. El cas d’aquesta noia és que al principi va ser rebutjada pels pares i per alguns treballadors, i amb el temps va poder demostrar no només la seva capacitat, si no que els nens estan encantats amb ella i que fa la seva feina de manera exemplar. Aquest cas no hauria de ser notícia perquè demostraria que s’ha aconseguit la normalitat i que les persones amb la síndrome de Down estan perfectament integrades i poden accedir a un lloc de treball amb relativa normalitat.
La realitat és ben diferent. S’allunya molt d’aquesta història i encara fa falta la implicació d’associacions i administracions per aconseguir la inclusió social i laboral. Empreses del país han mostrat el seu interès a contractar persones amb capacitats diferents. Després de la reorientació de la política d’accés de les persones amb capacitats diferents a càrrec del Servei d’Ocupació, l’Associació per la Síndrome de Down d’Andorra (ASDA) avança que compta amb mitja dotzena d’empreses que han mostrat el seu interès a contractar persones amb síndrome de Down. Es tracta d’una excel·lent notícia doncs el camí més ràpid per a la normalització és que aquestes persones ocupin llocs de treball i demostrin a la societat que estan capacitades per complir amb les seves responsabilitats. No és gens fàcil trencar les idees preconcebudes, per fer-ho sovint són més eficaços els fets que les paraules per aconseguir fer callar aquells que no volen veure.