Poques setmanes ha aguantat el silenci Meritxell Mateu després d’abandonar el Consell General. En una entrevista ahir a la televisió pública, la política va aprofitar la comoditat que li va ser donada per repartir a tort i a dret. Ella, després de la seva relació amb BPA es considera un cap de turc, i creu que no n’hi ha per tant, que no és l’única del Consell (i té tota la raó) que compagina la seva feina a la cambra amb qualsevol altra.
Sense cap bri d’autoculpa va atacar sobretot BPA, primer els que la van contractar sense regularitzar (ella no se’n va adonar) i després els accionistes majoritaris a qui acusa de posar-hi més pa que formatge per fer una cortina de fum. Una expressió que ja hem sentit desenes de vegades de l’entorn del Govern en els darrers mesos, però que ni Mateu ahir, ni ningú abans, és capaç d’engegar el ventilador per desmuntar aquesta suposada cortina, possiblement perquè tot plegat és a mans de la Batlle.
El cas és que ella no troba malament que polítics en actiu (sí que deixa al marge els que formen el Govern) tinguin altres fonts de remuneració, i posa noms, cognoms i exemples, i ho justifica dient que el sistema està muntat així. Té tota la raó, no se li pot negar, no és l’única, i segur que hi ha situacions ben estranyes. Però malgrat esforçar-s’hi, ahir tampoc va quedar clara quina era la relació que mantenia amb BPA que la feia pivotar entre els interessos privats i les desicions de l’Executiu, i argumenta que l’objectiu era ajudar a millorar una situació certament anòmala que viu el país pel que fa a dobles cotitzacions.
El fons pot estar bé, no ho negarem, però les formes no han estat les bones. I és que el descuit de mirar-se bé el que pactava per saber si la feina la feia de manera regularitzada o no, és un oblit prou greu per un ciutadà de carrer, però per algú amb la seva trajectòria política encara ho és més.