Ahir al matí, Higini Cierco es va reafirmar en la seva versió de la història ocurreguda fa més d’un any i mig per la qual Andorra va patir la pèrdua d’un banc, part de la credibilitat de la plaça financera i els nervis de centenars de famílies que el seu sou depenia de BPA.
Segons Cierco, tot plegat es deriva de la guerra bruta de la diplomàcia espanyola contra la voluntat de decidir del poble català. L’accionista de BPA assegura que no només ells van rebre pressions des d’Espanya per passar informació sobre els comptes dels Pujol, sinó que a més, i aquí ve la novetat, el FinCen hauria estat també víctima de pressions perquè tirés endavant la redacció de la famosa nota que va fer que tot plegat trontollés. Andorra seria doncs, un «dany col·lateral» de l’enfrontament d’Espanya amb Catalunya per desactivar la voluntat independentista.
Cierco insisteix que en té proves i que aviat les farà públiques.
I tot això a quatre dies de la trobada entre el Cap de Govern i el copríncep Hollande, i en un moment històric en què des de fa uns anys, Andorra mira més al sud que no pas al nord, en un moment en què el Govern d’aquí està tocat, però que la legitimitat d’Hollande per donar consells tampoc té la salut que hauria de tenir.
Seria curiós conèixer amb exactitud com anirà la conversa entre els mandataris. Quines seran aquelles coses que després no sortiran al comunicat oficial i si s’aborden certs temes complicats o si realment només parlen del temps que fa i de les bones intencions de mantenir relacions cordials entre els dos estats.
En tot cas, Hollande a banda, potser sí que ja ha arribat l’hora d’agafar el brau per les banyes i que es cursi una denúncia contra aquestes pressions i, si es demostren, que el Govern actuï com el país es mereix. Marejar la perdiu ja no convé a ningú.