El Comú d’Andorra la Vella acaba d’anunciar que l’any que ve el servei d’aigua serà més car. L’equip de govern té l’intenció d’incrementar el preu, encara que, segons assegura, serà un augment lleu que encara està per determinar.
Si ens preguntem quanta aigua consumim al dia, molts de nosaltres no sabríem respondre o trigaríem a donar una xifra aproximada. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix que la quantitat adequada d’aigua per a consum humà (beure, cuinar, higiene personal, neteja de la llar) és de 50 litres per habitant al dia. Però a aquestes quantitats, cal sumar l’aportació necessària per a l’agricultura, la indústria i la conservació dels ecosistemes aquàtics, fluvials i, en general, dependents de l’aigua dolça. En els últims deu anys, la parròquia ha invertit dos milions d’euros i la ciutadania paga 26 cèntims per metro cúbic. Segons els estudis es gasten 450 litres per persona al dia, uns paràmetres molt allunyats dels cànons internacionals que recomanen gastar al voltant dels 250 litres. Cert és que en aquestes xifres s’han de sumar els litres que consumeixen els turistes i que es computa a la població de la capital.
Tot i això, a Andorra es consumeix massa aigua. Es malbarata, es podria dir. I no es tracta d’una qüestió de preus. Alemanya és el país amb l’aigua més cara i també on es gasten més litres per habitant. La solució està en la ment, en la mentalitat de les persones, de tenir clar que es tracta d’un bé escàs i que estalviar és en benefici del col·lectiu.
Per això és més eficaç una bona campanya de conscienciació que establir unes tarifes exagerades que l’únic que fan es perjudicar les butxaques de les famílies més modestes. No s’està davant una situació que mereix un reflexió econòmica, sinó davant un malbaratament que no s’ha de permetre.