Des del Govern s’ha explicat reiteradament que ara per ara no es poden portar fins al país la vintena de persones refugiades que el Govern s’ha compromès a acollir. Falta legislar una normativa que doni seguretat jurídica a aquestes persones. La pregunta és recurrent, i la resposta sempre és la mateixa: «Hi estem treballant».

La gegantina burocràcia europea dificulta l’acollida i l’avenç del trasllat en territori segur de la gent que viu atrapada en els llimbs –i en el fang– dels camps de refugiats, que recorden els infames camps en què els francesos van recloure els refugiats espanyols de la Guerra Civil. Per no parlar, que ja no cal, dels centenars de persones que perden la vida diàriament als països assolats per la guerra però que no poden fugir perquè no tenen diners per pagar les màfies que els ajudaran a travessar la frontera, i dels milers de persones que jauen al fons del Mar Mediterrani, el Mare Nostrum, rebatejat com el Mare Mortum.

El documental Astral, realitzat pel periodista Jordi Évole i el seu equip de Salvados, programa de la Sexta, mostra una ínfima part de la crua realitat que diàriament viuen milers de persones a no tants quilòmetres d’aquí, en el mateix mar en el qual ens banyem i gaudim de les seves plàcides onades i de la seva blavor absoluta.

Cal actuar ja, cada minut que passa és una vida menys, una criatura sense futur, una altra persona traumatitzada... La Història, en majúscules, passarà factura a una generació que està veient morir els seus congèneres i no hi fa res. Com al Iemen, com a Sudan, com a Nigèria, com al Salvador, etcètera. No fa tants anys que ens vam avergonyir de la Guerra dels Balcans i ens vam prometre que no es repetiria. Ara continua passant només uns quilòmetres més enllà.