Potser  ho intuïa, però segur que Josep Vila no s’imaginava la realitat financera del Comú de Sant Julià i de Camprabassa. Pel que fa a les arques comunals, quan el nou equip de govern va agafar les regnes va tenir que negociar un crèdit per poder pagar les nòmines dels treballadors. No hi ha un cèntim per gastar i el cònsol pot creuar els dits perquè no sorgeixi cap imprevist que obligui el comú a desviar-se del pressupost, perquè llavors superaria el límit d’endeutament que preveu la llei i la corporació seria intervinguda pel Tribunal de Comptes.
Pitjor ho té Camprabassa. A partir de l’any que ve el comú deixarà d’injectar-hi diners –que no té– i la societat no té més remei que sobreviure amb els propis recursos, un repte que es presenta difícil si s’han de tenir en compte els resultats desastrosos dels darrers exercicis.
Per això sobta l’optimisme com Vila encara el 2017, preveient que Naturlandia comenci a guanyar diners. És cert que la diferència entre ingressos i despeses s’ha fet més petita, però l’ecoparc està molt lluny d’una situació que permeti albirar beneficis. Com ha reconegut públicament el cònsol, és actualment impossible que cap empresa privada s’interessi per la compra d’accions i la gestió, doncs no es donen les circumstàncies perquè Naturlandia sigui una societat desitjable. El que no té marxa enrera és que no hi hauran més diners comunals, i per tant Camprabassa ha de capgirar els números si no es vol veure abocada a la fallida i el tancament.
Naturlandia és un llast que estan pagant els veïns de la parròquia. És també un símbol de Sant Julià i del país, i per tant només queda confiar en què les previsions que es fan des de la corporació siguin correctes i que el parc pugui seguir funcionant encara que sigui sense beneficis i tornant el deute acumulat.