Andorra se sumarà, l’any que ve, a un corrent que s’aplica des de fa anys a d’altres ciutats i països del món: preguntar a la ciutadania a què vol que es destinin els seus diners, o almenys una petita part. És el que s’anomenen els pressupostos participatius. El ministre Jordi Torres va anunciar ahir que ha reservat una partida de 200.000 euros per al pressupost 2017, una quantitat que es dedicarà a allò que vulgui la població, tot i que ha advertit que el Govern en tindrà l’última paraula.

És una notícia positiva, ja que els polítics exerceixen el seu càrrec gràcies als vots de la ciutadania –tot i que aquí milers de residents en queden fora, però això ja és un altre debat–, i els polítics gestionen els diners que recapten dels impostos, per tant, amb el procés participatiu els andorrans podran mullar-se i triar què fer amb part dels seus diners.
Amb tot, no deixa de sorprendre la partida anunciada: 200.000 euros. L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha fet el mateix: va convocar la ciutadania major de 16 anys, d’una població d’entre 12.000 i 15.000 habitants, perquè escollís els cinc projectes en què destinar una partida de 100.000 euros. La comparació és evident: Andorra, un país, amb més de 70.000 habitants, 200.000 euros; la Seu d’Urgell, una capital de comarca, de 12.000 habitants, 100.000 euros. La proposta urgellenca ha estat, sense dubte, molt més valenta. La partida a la Seu, a més, té molt més pes en el pressupost anual: uns 12 milions d’euros davant dels  423 milions d’euros que disposa Andorra.

La idea, però, és bona i ja s’ha fet un primer pas. La ciutadania podrà escollir què fer amb 200.000 euros i, veient els projectes escollits pel veïnat urgellenc, és d’esperar que la gent triarà petites accions però amb un gran impacte, aquelles que acostumen a quedar-se al calaix, a sota de les grans infraestructures.