El cap de Govern es va reunir ahir amb els agents econòmics i socials per informar-los sobre l’estat de les negociacions amb la UE. D’aquesta manera el dossier europeu arriba a un sector de la societat que està preocupat per l’impacte que tindrà l’acord d’associació i alhora, la concreció d’aquesta taula de treball permet donar veu a diferents col·lectius perquè facin les seves aportacions.
Està clar que les noves relacions amb Brussel·les no deixen ningú indiferent perquè d’elles dependrà el desenvolupament econòmic del país i l’adaptació de les lleis. Té raó el representant de l’UsdA quan afirma que durant temps s’ha negat als treballadors d’Andorra la possibilitat de tenir unes lleis equiparables amb les de la UE. Però el fet de negociar un acord implica que s’hauran d’adoptar per força algunes lleis o almenys aplicar les seves directrius a legislacions relacionades amb la seguretat social o els drets dels treballadors, i això segur que representarà un gran avenç.
Els empresaris estan preocupats per la sobirania fiscal, però la UE ha demostrat que pot ser flexible si hi ha transparència i es compleixen uns mínims requisits homologats per Europa. El que és important, com sempre s’ha insistit, és que la delegació europea vagi a negociar amb el màxim suport i tenint ben clar qui són els elements indispensables que els agents econòmics i socials volen defensar a Brussel·les. Només així podrà sorgir un bon acord que tingui el màxim de consens, si bé tots els interlocutors han de tenir clar que a Brussel·les no s’hi va a demanar sinó també a donar, i això implicarà cedir.
Andorra té molt clar quines són les línies vermelles i s’ha de suposar que s’està treballant intensament perquè els negociadors europeus entenguin els arguments d’un petit país com el Principat.