El Director Tècnic del Cenma avisava en una entrevista en aquest mitjà que Andorra, per la seva latitud, serà un dels llocs on el canvi climàtic afectarà més. Aquest agost ha estat dels més càlid en els darrers anys i molts ciutadans han expressat la seva estranyesa per la falta de precipitacions i per termòmetres que marquen unes temperatures inusuals per a aquestes dates. Potser en haurem de començar a habituar que la normalitat serà un agost calorós i que els estius seran més llargs i secs.
El canvi climàtic no està a la volta de la cantonada, ja hi és aquí i encara hi ha qui s’entesta en veure fenòmens que serveixin d’avís. La Xina i els Estats Units, que junts són responsables del 40% de les emissions de carboni del món, acaben de ratificar l’acord climàtic global de París. El president Barack Obama va dir: «La història jutjarà com crucials els esforços que fem avui». Les emissions de CO2 són les principals impulsores del canvi climàtic.
El que és segur és que la història dictaminarà que els dirigents actuals van actuar tard i amb poca contundència contra uns canvis que transformaran el nostre planeta. Andorra poc pot influir a nivell mundial, bàsicament perquè les grans potencies industrials prioritzen els interessos econòmics per sobre de la salut de la Terra i els seus habitants. El que sí ha de fer el Principat es preparar-se pels canvis que es produiran inevitablement lligats a les temperatures i que afectaran les estacions d’esquí i probablement faran de l’aigua un bé més escàs.  Tres investigadors catalans pronostiquen que l’estació que patiria una situació més crítica és la de Pal-Arinsal, que en el pitjor dels escenaris, a finals d’aquest segle, hauria de tancar i no podria funcionar ni tan sols amb neu artificial. GrandValira i Arcalís continuarien amb la seva activitat, però amb una temporada més curta.  Tenim temps per preparar-nos.