La crisi dels refugiats s’està convertint en el principal drama humanitari d’aquest segle, i porta camí d’engrandir-se perquè no hi ha voluntat de fer-hi front; Europa i els Estats Units miren cap a un altre costat per no veure la cara de la mort que amenaça cada dia als que fugen de la guerra. En només una setmana els serveis de salvament han rescatat més de 13.000 persones al Mediterrani. Es compleix un any de la mort de Aylan Kurdi, el nen ofegat que va sacsejar la consciència del món, però la situació ha empitjorat i estem davant una emergència humanitària sense precedents que massa sovint acaba en tragèdia. L’any passat van haver-hi 3.711 ofegats i en el que portem d’any s’han superat  els 3.000. Des del 2014 més de 10.000 immigrants s’han ofegat intentant arribar a Europa fugint de l’escenari bèl·lic en què les potencies occidentals han deixat els seus països després de dubtoses intervencions.
Europa, i Andorra és Europa, no en vol saber res. Els governs estan més preocupats en altres afers que perjudiquen més electoralment perquè els ciutadans no som capaços d’exigir una actuació que acabi amb aquest drama. Hi ha por. Hi ha por a tot el que fa olor a musulmà, hi ha por que una mà estesa avivi els pensaments xenòfobs i alimenti els partits d’extrema dreta. El Govern va expressar fa un any la voluntat d’acollir una vintena de refugiats provinents de la guerra de Síria, però en tot aquest temps aquest compromís està encara pendent, no sabem si també per falta de sensibilitat davant aquest drama o perquè no ha estat possible accelerar una llei ad hoc que permeti l’arribada d’aquestes persones. No es tracta tant de donar exemple a altres països més grans, sinó d’actuar en consciència i fer el màxim possible per contribuir a alleujar la situació en la que es troben milers de persones.