El Comú d’Andorra la Vella recupera una antiga iniciativa del 2010 de la cònsol Rosa Ferrer i intentarà privatitzar el Centre de Congressos. De fet, segons va puntualitzar ahir la cònsol major, Conxita Marsol, cada any s’assumeixen prop de 700.000 euros de despeses i 90.000 euros d’ingressos, i l’equip de govern de DA està convençut que una empresa privada pot arribar a treure-li el rendiment que el comú no ha estat capaç.

Cap corporació ha estat capaç d’acabar amb la sagnia que suposa tenir obert aquest equipament, que està dotat per acollir congressos internacionals de primer ordre. L’externalització, com agrada dir als gestors polítics, evitarà almenys que el comú hagi d’assumir les pèrdues anuals del Centre de Congressos, i possiblement una empresa especialitzada que tingui els contactes necessaris pot tenir la capacitat de convertir aquest espai en un centre de reunions especialitzades que, a més, representi un valor afegit a la parròquia.

La seguretat, l’oferta hotelera i cultural són alguns dels principals paràmetres que el turisme de congressos té en compte. Andorra té unes condicions immillorables per acollir congressos i convencions.  Cada cop és més visible el potencial del turisme MICE (acrònim en anglès de Meetings, Incentives, Conferences and Events), que és una modalitat d’acollida de visitants valuosa per si mateixa, però que també funciona com un aparador. I és que qui es desplaça a un territori per assistir a fires, congressos o reunions de negoci sovint torna per conèixer millor el territori.

És difícil valorar si la privatització és la millor solució. El que sembla clar és que la potenciació del turisme de congressos és un interès nacional i no depèn només d’una parròquia. Aquí entra en valor el nom del país.