Per molt que s’ha insistit des del poder polític en els avenços que es fan en l’agilització de l’administració, la realitat és tossuda i encara no s’ha assolit el nivell que és exigible per a un país com Andorra, que a més vol ser destí d’inversions estrangeres.
En l’edició d’ahir el president de la CEA, Xavier Altimir, lamentava el fet que un inversor estranger es vegi abocat a una tramitació de dos mesos de durada per dur la seva activitat a Andorra, motiu pel qual des de la patronal es demana a l’Executiu una adequació de la maquinària interna de l’Administració als temps de modernització i canvi de paradigma. No sempre és necessari fer grans canvis, perquè agilitzar l’administració ha de ser precisament alliberar-la de tràmits innecessaris que suposen una despesa addicional i que  alenteixen l’obertura de nous negocis quan no els frenen.
Ahir el departament de Comerç presentava un simulador de noms comercials i denominacions socials per tal de poder comprovar la viabilitat de possibles noms abans de fer-ne la sol·licitud formal, amb l’objectiu de contribuir a fer més àgils els tràmits de creació d’una societat i d’enregistrament d’un negoci ja que, en molts casos, les primeres propostes de noms no es poden validar degut a la seva existència.
Una iniciativa tan simple com aquesta pot fer guanyar molts dies i evitar moltes cues als emprenedors. Sovint es tracta només de facilitar els tràmits i impedir casos tan paradoxals com que alguns negocis no s’han pogut obrir aquest estiu perquè, malgrat de disposar de tots els permisos per part del Govern, hi faltava el del comú, de vacances fins al setembre.
Aquests petits exemples que podrien arribar a ser comprensibles des d’una visió més familiar, a ulls d’un inversor estranger no tenen cap explicació possible.