Ser o no ser un país ‘business friendly’
Sovint es parla dels governs que afavoreixen les empreses com a governs de dretes o neoliberals. Però el que està clar és que si no tenim empreses que estirin del carro en aquesta societat capitalista, pocs de nosaltres podríem subsistir. Després hi ha els matisos que calgui (molts) per afavorir els negocis en general, o uns determinats en particular.
En tot cas, Andorra ha decidit convertir-se en un país business friendly, i l’obertura econòmica n’és l’exemple més clar. Martí fa anys que hi insisteix, però mentrestant hi ha empresaris que es queixen que segueix sent feixuc dur un negoci cap al Principat, i que el «filtre» que cal passar no acaba de ser del tot àgil.
Però alhora tampoc és fàcil començar un negoci. Malgrat hagi millorat enormement respecte fa uns anys, segueix sent complicat per a algú que comença i que, per tant, no està acostumat a com funciona la burocràcia, fer tota la paperassa amunt i avall comú, CASS, govern, gestors, notaris i demés. I l’opció de buscar un professional que t’ho faci espanta i sembla car per algú que té un volum de negoci nul perquè encara està començant.
Sovintegen encara les sancions a societats i negocis de recent creació que encara no saben com funciona tot plegat, i segueix sent pesat i car començar a fer rutllar un negoci. A més d’una legislació una mica tancada de mires pel que fa als riscos laborals amb noves feines que es poden fer amb un telèfon mòbil o un ordinador portàtil sense necessitat d’oficines ni despatxos.
Els joves encara avui aspiren a ser funcionaris abans que empresaris, i aquesta és una altra batalla que s’ha de començar des de l’escola. És evident que no cal ser ridícul i arribar a l’extrem d’ensenyar a l’escola a que el nen sigui Youtuber quan sigui gran, però cal una mica d’impuls a l’emprenedoria, a la creació d’empreses que donen treball. I que quan aquests joves surtin de l’escola o la universitat es trobin unes mesures reals, que els ajudin, no una rebaixa a la cotització de la CASS que pot resultar, a l’hora de la veritat, ser un entrebanc en el futur perquè vol dir no cotitzar diners de la jubilació.
En tot cas, Andorra ha decidit convertir-se en un país business friendly, i l’obertura econòmica n’és l’exemple més clar. Martí fa anys que hi insisteix, però mentrestant hi ha empresaris que es queixen que segueix sent feixuc dur un negoci cap al Principat, i que el «filtre» que cal passar no acaba de ser del tot àgil.
Però alhora tampoc és fàcil començar un negoci. Malgrat hagi millorat enormement respecte fa uns anys, segueix sent complicat per a algú que comença i que, per tant, no està acostumat a com funciona la burocràcia, fer tota la paperassa amunt i avall comú, CASS, govern, gestors, notaris i demés. I l’opció de buscar un professional que t’ho faci espanta i sembla car per algú que té un volum de negoci nul perquè encara està començant.
Sovintegen encara les sancions a societats i negocis de recent creació que encara no saben com funciona tot plegat, i segueix sent pesat i car començar a fer rutllar un negoci. A més d’una legislació una mica tancada de mires pel que fa als riscos laborals amb noves feines que es poden fer amb un telèfon mòbil o un ordinador portàtil sense necessitat d’oficines ni despatxos.
Els joves encara avui aspiren a ser funcionaris abans que empresaris, i aquesta és una altra batalla que s’ha de començar des de l’escola. És evident que no cal ser ridícul i arribar a l’extrem d’ensenyar a l’escola a que el nen sigui Youtuber quan sigui gran, però cal una mica d’impuls a l’emprenedoria, a la creació d’empreses que donen treball. I que quan aquests joves surtin de l’escola o la universitat es trobin unes mesures reals, que els ajudin, no una rebaixa a la cotització de la CASS que pot resultar, a l’hora de la veritat, ser un entrebanc en el futur perquè vol dir no cotitzar diners de la jubilació.