Un país lingüísticament normal
Tan sols cal fer un cop d’ull al nostre voltant per veure ràpidament que la situació dista molt de ser normal. La nostra llengua està en una situació de desavantatge en relació amb les altres i cada dia més.
L’ús social d’una llengua depèn de molts factors, molts. Però un de bàsic és la seva presència amb normalitat a tot arreu. S’ha fet molta feina, hi ha gent dins de l’administració i fora que pica pedra perquè la situació sigui millor cada dia, però seguim trobant una situació molt complicada cada cop que sortim al carrer.
Avui dia és impossible anar en un supermercat i fer la compra setmanal amb productes etiquetats en la nostra llengua. Els productes de gran consum etiqueten en castellà o castellà i portuguès. En podem trobar en anglès, francès o alemany amb relativa facilitat però en català no, i això que el públic objectiu és força nombrós, més que molts productes etiquetats en llengües del centre i nord d’Europa amb menys parlants que el català però que tenen els supermercats plens de productes etiquetats en grec, txec, danès, letó, suec o força d’altres. Les marques blanques tampoc no són gaire més comprensibles amb la nostra llengua, llevat d’un grup de supermercats catalanobasc que sí que hi té una empatia evident. Al paradís del medicament i el perfum hi tenim un desastre lingüístic, malgrat molts perfums i medicaments dels que venen a Andorra són produïts a Catalunya, el català només hi figura en lletra petita en el nom del carrer on s’ubica l’empresa, amb sort. L’oferta cultural en català es salva pels pèls. La massiva és pràcticament en castellà, la de més petita volada ja canvia. Si seguim amb l’oferta televisiva és un desastre, dels molts canals que es poden sintonitzar al país, en la nostra llengua n’hi ha ben pocs. La ràdio està una mica millor.
Amb aquest panorama és evident que fa falta molta feina, i en un moment en què el sector privat sense ànim de lucre té molt difícil coordinar-se i tirar endavant, cal que el sector públic pressioni de valent.
La notícia amb què obrim avui EL PERIÒDIC és positiva per la nostra llengua, cal, i serà bona, aquesta major coordinació i l’aprofitament màxim dels recursos per intentar ser, almenys lingüísticament, un país normal.
L’ús social d’una llengua depèn de molts factors, molts. Però un de bàsic és la seva presència amb normalitat a tot arreu. S’ha fet molta feina, hi ha gent dins de l’administració i fora que pica pedra perquè la situació sigui millor cada dia, però seguim trobant una situació molt complicada cada cop que sortim al carrer.
Avui dia és impossible anar en un supermercat i fer la compra setmanal amb productes etiquetats en la nostra llengua. Els productes de gran consum etiqueten en castellà o castellà i portuguès. En podem trobar en anglès, francès o alemany amb relativa facilitat però en català no, i això que el públic objectiu és força nombrós, més que molts productes etiquetats en llengües del centre i nord d’Europa amb menys parlants que el català però que tenen els supermercats plens de productes etiquetats en grec, txec, danès, letó, suec o força d’altres. Les marques blanques tampoc no són gaire més comprensibles amb la nostra llengua, llevat d’un grup de supermercats catalanobasc que sí que hi té una empatia evident. Al paradís del medicament i el perfum hi tenim un desastre lingüístic, malgrat molts perfums i medicaments dels que venen a Andorra són produïts a Catalunya, el català només hi figura en lletra petita en el nom del carrer on s’ubica l’empresa, amb sort. L’oferta cultural en català es salva pels pèls. La massiva és pràcticament en castellà, la de més petita volada ja canvia. Si seguim amb l’oferta televisiva és un desastre, dels molts canals que es poden sintonitzar al país, en la nostra llengua n’hi ha ben pocs. La ràdio està una mica millor.
Amb aquest panorama és evident que fa falta molta feina, i en un moment en què el sector privat sense ànim de lucre té molt difícil coordinar-se i tirar endavant, cal que el sector públic pressioni de valent.
La notícia amb què obrim avui EL PERIÒDIC és positiva per la nostra llengua, cal, i serà bona, aquesta major coordinació i l’aprofitament màxim dels recursos per intentar ser, almenys lingüísticament, un país normal.