No només el cabal ha de justificar el ràfting urbà
Des de fa temps que el Govern i els comuns són conscients que en un àmbit tan competitiu com el turístic es necessària la innovació i el treball constant per mantenir una oferta atractiva que sigui del gust dels visitants. El problema rau en què és necessària una inversió constant sense que sovint quedi clar que reporti uns beneficis que la justifiquin.
El passat mes de juny el Ministeri de Turisme i els comuns d’Andorra la Vella, d’Escaldes-Engordany i de Sant Julià van anunciar que estan treballant en un projecte innovador que preveu convertir el riu Valira en un parc urbà d’aigües braves amb un recorregut d’11 quilòmetres, que aniria de Caldea fins a gairebé la frontera espanyola. Es tracta d’una proposta que permetrà oferir un producte diferenciat fora de la temporada alta d’hivern i que té com a referent la comarca del Pallars, on el ràfting s’inicia a la primavera i s’ha convertit ja en un motor de l’economia d’aquesta zona, ja que arrossega 300.000 persones cada any que deixen 40 milions d’euros.
De fet una empresa de Llavorsí està acabant l’estudi d’enginyeria, logística i costos, que estarà acabat el mes que ve, encara que tot apunta que l’informe està sent positiu , per la qual cosa si no canvien molt les coses tècnicament és viable. El principal dubte es acabar de confirmar que, amb la col·laboració de FEDA, el cabal d’aigua al riu permetrà els descensos en canoa a l’estiu.
L’objectiu de l’estudi, segons els promotors, és definir la viabilitat d’una activitat, actualment inexistent al país i que permetria ajudar a la desestacionalització del turisme tot prenent com a exemple experiències en d’altres indrets del Pirineu on el ràfting i en general, els esports d’aventura han actuat com a revulsiu turístic i s’han convertit una base econòmica.
Ara bé, hi ha altres condicionats que s’hauran de tenir molt ben estudiats, com per exemple els efectes negatius en el medi ambient i, especialment, si l’atractiu turístic que podrà generar un ràfting urbà permet fer una inversió important. És a dir, si es recuperaran els diners que es destinin al projecte.
El passat mes de juny el Ministeri de Turisme i els comuns d’Andorra la Vella, d’Escaldes-Engordany i de Sant Julià van anunciar que estan treballant en un projecte innovador que preveu convertir el riu Valira en un parc urbà d’aigües braves amb un recorregut d’11 quilòmetres, que aniria de Caldea fins a gairebé la frontera espanyola. Es tracta d’una proposta que permetrà oferir un producte diferenciat fora de la temporada alta d’hivern i que té com a referent la comarca del Pallars, on el ràfting s’inicia a la primavera i s’ha convertit ja en un motor de l’economia d’aquesta zona, ja que arrossega 300.000 persones cada any que deixen 40 milions d’euros.
De fet una empresa de Llavorsí està acabant l’estudi d’enginyeria, logística i costos, que estarà acabat el mes que ve, encara que tot apunta que l’informe està sent positiu , per la qual cosa si no canvien molt les coses tècnicament és viable. El principal dubte es acabar de confirmar que, amb la col·laboració de FEDA, el cabal d’aigua al riu permetrà els descensos en canoa a l’estiu.
L’objectiu de l’estudi, segons els promotors, és definir la viabilitat d’una activitat, actualment inexistent al país i que permetria ajudar a la desestacionalització del turisme tot prenent com a exemple experiències en d’altres indrets del Pirineu on el ràfting i en general, els esports d’aventura han actuat com a revulsiu turístic i s’han convertit una base econòmica.
Ara bé, hi ha altres condicionats que s’hauran de tenir molt ben estudiats, com per exemple els efectes negatius en el medi ambient i, especialment, si l’atractiu turístic que podrà generar un ràfting urbà permet fer una inversió important. És a dir, si es recuperaran els diners que es destinin al projecte.