La percepció que té la població sobre la seva pròpia economia té diverses lectures. Una d’elles és que el 23% dels andorrans enquestats pel CRES són de l’opinió que la seva economia està millor que la mitjana del país, un percentatge que disminueix notablement (17%) quan la resposta correspon als residents. És tracta d’unes opinions que permeten deduir que els andorrans tenen una major estabilitat laboral i que tenen també uns llocs de treball amb millors condicions i salaris més alts.
Aquestes diferències en funció de la nacionalitat es poden entendre perquè els llocs de feina a les administracions públiques són absorbits majoritàriament per andorrans, com també els que ofereixen uns salaris més atractius, que pertanyen al sector financer. A més s’hi ha d’afegir els empresaris del país, que naturalment són andorrans.
Hi ha diferències entre els nacionals i els immigrants, però aquestes no són tan grans com les que es donen en altres països europeus, com poden ser França o Espanya. Probablement aquests països poden exhibir unes lleis laborals més avançades i un major respecte pels moviments sindicals, però el problema rau en el compliment que es fa d’aquestes lleis.
D’inici s’ha de dir que la majoria dels salaris mínims són insuficients per permetre una vida digna, però l’andorrà no està a la cua del rànquing europeu i a més hi ha el compromís de l’Executiu d’anar fent un increment progressiu.
A més, al Principat el treball negre és inexistent i tots els treballadors cotitzen a la seguretat social i tenen garantits els seus dies festius, una situació que malauradament no es repeteix en països del nostre entorn.
Malauradament també hi ha casos de famílies sense feina que no tenen cobertes les necessitats bàsiques, però en general l’estructura del mercat laboral que hi ha a Andorra actualment inspira més confiança que anys enrera. També s’ha de dir que la marxa forçada de moltes famílies als seus països d’origen ha contribuït a aquestes estadístiques optimistes que ens ofereix el CRES.