Un ritme de vida que no té en compte la gent gran
La societat evoluciona molt ràpidament empesa pels nous estils de vida, els canvis d’hàbits i la nova forma de ser i de viure de les persones. En un extrem els fills triguen ara més anys en independitzar-se dels pares i en incorporar-se al mercat laboral, mentre que les persones grans depenen molt menys dels fills i estiren la vida en parella o en solitari fins que no poden continuar sense ajuda, i es quan apareix el recurs de la residència o tornar a viure amb algun dels fills.
Però el ritme de vida actual no permet la conciliació entre la vida familiar i la laboral. Per molt que els missatges polítics insisteixen en l’aplicació de mesures per aconseguir aquesta fórmula idíl·lica que només està funcionant en alguns països nòrdics, els horaris laborals estan fent un efecte nociu que no deixa temps per a la vida personal i familiar.
I en molts casos no són només els horaris, sinó les jornades de feina en dies festius que es converteixen en una rutina en països turístics, com és el cas d’Andorra. Amb aquest panorama poc encoratjador és fàcil entendre que molts fills no disposen de cap possibilitat per fer-se càrrec dels pares quan es fan grans i necessiten d’ajuda i d’atencions especials.
Aquesta descripció de la situació actual permet entendre les dades de l’informe del Comitè Olímpic d’Andorra amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Andorrans, que indiquen que un alt percentatge de les persones majors de 60 anys viu en parella (55%) mentre que un 23% viuen soles al seu domicili. També és cert que el concepte d’envelliment ha canviat respecte a dècades enrere, quan les persones es veien grans molt més aviat que ara. A això ha contribuït la millora de la qualitat de vida gràcies a l’accés a la sanitat pública, que està provocant un envelliment de la població gràcies a l’increment de l’esperança de vida.
El benestar dels padrins és bàsic i es tracta d’un dret irrenunciable, encara que les mínimes pensions que perceben impedeixen que puguin gaudir d’aquesta etapa de la vida després d’haver contribuït a millorar la societat perquè les noves generacions s’hi trobin més còmodes.
Però el ritme de vida actual no permet la conciliació entre la vida familiar i la laboral. Per molt que els missatges polítics insisteixen en l’aplicació de mesures per aconseguir aquesta fórmula idíl·lica que només està funcionant en alguns països nòrdics, els horaris laborals estan fent un efecte nociu que no deixa temps per a la vida personal i familiar.
I en molts casos no són només els horaris, sinó les jornades de feina en dies festius que es converteixen en una rutina en països turístics, com és el cas d’Andorra. Amb aquest panorama poc encoratjador és fàcil entendre que molts fills no disposen de cap possibilitat per fer-se càrrec dels pares quan es fan grans i necessiten d’ajuda i d’atencions especials.
Aquesta descripció de la situació actual permet entendre les dades de l’informe del Comitè Olímpic d’Andorra amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Andorrans, que indiquen que un alt percentatge de les persones majors de 60 anys viu en parella (55%) mentre que un 23% viuen soles al seu domicili. També és cert que el concepte d’envelliment ha canviat respecte a dècades enrere, quan les persones es veien grans molt més aviat que ara. A això ha contribuït la millora de la qualitat de vida gràcies a l’accés a la sanitat pública, que està provocant un envelliment de la població gràcies a l’increment de l’esperança de vida.
El benestar dels padrins és bàsic i es tracta d’un dret irrenunciable, encara que les mínimes pensions que perceben impedeixen que puguin gaudir d’aquesta etapa de la vida després d’haver contribuït a millorar la societat perquè les noves generacions s’hi trobin més còmodes.