Andorra la Vella es va apuntar ahir a la corrua de festes majors que s’estan celebrant aquestes setmanes al Principat. Després de les de Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany (fetes les darreres dues setmanes) ara toca a la de la capital –amb el permís de Llorts.
 

Les festes majors, són herència de la nostra cultura popular, però alhora serien impossibles sense la modernització de les mateixes. Avui dia no tindrien massa sentit les celebracions amb la missa, la ballada de sardanes, el repartiment de coca, i santes pasqües, i des de la música als concursos d’instagram s’hi han anat afegint activitats paral·leles i complementàries que fan més gran, i popular, una festa major.
 

Anys enrere era l’excusa dels nostres padrins, per poder treure a ballar les noies maques, i d’allò cap a un festeig i un matrimoni que avui dia difícilment podria entendre un jove que tingui l’edat que tenien ells en aquell moment. 
 

Ara, les festes majors segueixen sent indret de flirteig, però també són moments en que els veïns perden la seriositat habitual i es permeten moments de gresca que la resta de l’any difícilment s’esdevenen. Abans, aquests mateixos veïns participaven a l’organització de les festes, anys enrere, cada barri, i fins i tot cada carrer, tenia els encarregats de col·locar-hi les banderoles que recordaven als forans i propis que era temps de festa. Poc a poc, com amb tot, s’ha anat delegant a les administracions aquesta tasca, en alguns llocs més i en altres menys, convertint les festes majors en uns patrons tots iguals i invariables any rere any. Ara, sembla que es fa un assenyat pas enrere, i que les administracions tornen a brindar la mà a la participació ciutadana. Caldrà veure com es va entomant això els propers anys, perquè avui dia la immensa majoria de nosaltres estem més pendents de què farem durant les vacances, que de posar el nostre gra de sorra perquè tothom gaudeixi de la celebració. Al cap i a la fi, és feina de tots que passi de ser festeta, a ser festassa.