Ahir el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, va presentar el projecte legislatiu sobre la regulació dels allotjaments turístics. La normativa, segons va informar, serà més pareguda a la del 1998 que no pas a la més recent del 2008, però amb tot va afirmar el ministre que les modificacions que es faran tindran més a veure amb el nou context turístic, «molt diferent del que hi havia fa 20 anys».
 

Ens quedem més tranquils, tot i que sorprèn extremadament que una norma del 98 renovi una del 2008. Camp, el que feia, era posar en veu una exigència de control dels apartaments turístics, que han crescut molt més que no pas el nombre de llits en els establiments hotelers.  Per això, Camp va aportar dades amb la intenció clara de fer entendre una situació com aquesta: l’any passat el nombre de llits als hotels era de 27.700, i això suposa una xifra similar a la del 2010; per altra part, els apartaments en aquell 2010 sumaven 4.800 places, i l’any passat ja n’eren 9.800.
 

Els pròxims dies, el projecte de llei es farà arribar al Consell General perquè entri a tràmit parlamentari, i en aquest text es podrà veure el caire restrictiu de les mesures. «No ho prohibim», va dir ahir Camp, sinó que ho dificulten «perquè sigui més difícil i s’hi hagi d’invertir més». Parlant clar, significa que alguns han aprofitat habitatges per fer negoci, però anant més enllà també es poden entendre d’altres coses no tan concretes, com per exemple que hi ha una intenció de cobrir els interessos de la plaça hotelera, no perdi la clientela.
 

Andorra viu del turisme i necessita que vingui la gent, però també regular internament una situació que, tot i no semblar descontrolada, sí preocupa per les pèrdues que pot generar al sector hoteler. De fet, el projecte de llei serà més restrictiu, i aquí és a on hi ha el perill de topar amb altres maneres de fer negoci. És cert que s’ha de trobar un equilibri, però hi ha una frase que preocupa perquè va ser dita pel ministre, que afirma que la intenció és que s’hi hagi d’invertir més. Més diners per engegar un negoci, a costa de què altres mantinguin el seu poder.