PUBLICITAT

El final del descontrol en l’FC Andorra?

Al llarg dels últims mesos hem estat vivint els esdeveniments que ha estat protagonitzant l’FC Andorra, una institució que ha estat sempre un referent al Principat i, fins i tot, en moments puntuals, fora de les nostres fronteres. Des de la crisi institucional i econòmica que va esclatar fa uns anys després del ‘cas Puig’, va entrar en un camí sense sortida aparent, un túnel fosc en què no es veia la sortida perquè ni hi havia diners, ni havia interès social, ni la directiva que amb tanta il·lusió va agafar el projecte trobava la solució a tots els problemes amb què s’havia trobat.
Després de superar amb resultats esportius negatius una època fosca, per fi va aconseguir donar una imatge cada vegada més positiva en el camp. Però, no en els despatxos. Finalment, la presidència de Lluís España es va esgotar perquè aquest no podia assumir més, i la convocatòria d’eleccions obria la possibilitat a una recuperació futura. Amb tot, no es va presentar més candidatura que la d’Albert Ferré, a última hora i, a sobre, amb la resposta negativa de la normativa, que no veia clars alguns punts. 
Tot el descontrol va acabar ahir amb l’elecció, per unanimitat dels socis, de Ferré com a president, però ara el que s’espera és que el riu torni a baixar amb calma, seré i controlat, i que això es traslladi també als terrenys de joc i, qui sap, a un creixement de la institució, si no aviat, almenys en el futur a mitjà o llarg termini. Andorra mereix mantenir el nom i la categoria del club que representa el futbol andorrà, i per això s’ha de continuar apostant per ell, almenys amb l’estima que es mereix. 
Ara bé, el suport ha de ser total, i la professionalitat dels nous capitans del vaixell futbolístic han d’estar a l’alçada de les circumstàncies, assumint una feina dura que han decidit dur a terme pel bé del que és un històric del nostre esport. Cal mà ferma per reformar i reconduir la situació, i cal esperar que el vessant institucional vagi de la mà de l’esportiu, perquè una cosa sense l’altra no té sentit. Andorra mereix tenir un FC Andorra sa i estalvi, digne del seu passat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT