La situació es complica per moments. L’advocat Manel Pujadas, que abans representava els treballadors de Banca Privada d’Andorra, és ara el representant legal del Govern, i els primers se senten traïts mentre que el lletrat considera que, d’incompatibilitat, res de res. 
 

Amb aquesta situació, els treballadors han fet un pas més i han enviat un text al Col·legi d’Advocats perquè consideren que hi ha un conflicte d’interessos, i que a més hi ha un «risc de violació del secret» per part de Pujadas. Sigui d’una manera o una altra, el ben cert és que el problema existeix, perquè si bé no és il·legal l’actuació del lletrat, l’única cosa denunciable és l’ètica del seu moviment, i si més no, és el Col·legi que també el representa qui ha de dir alguna cosa al respecte per si, en tal cas, considera que algunes o totes les apreciacions dels treballadors tenen validesa.
 

No cal entrar a valorar per part d’aquest mitjà i en aquest moment si l’actuació de Pujadas és correcta o no, perquè aquest no és el tema d’ara. El que cal plantejar-se és si realment la pressió que s’està exercint sobre el lletrat, i en conseqüència sobre el seu Col·legi d’Advocats, tindrà alguna conseqüència en un procediment legal que manté l’alerta en el Principat per la seva transcendència. Cal estar atent i cal ser crític amb tot plegat, perquè en una situació com aquesta és quan està en joc gran part de la credibilitat que, per exemple el Govern, ha volgut tenir de bandera. 
 

Andorra ja ha tingut escàndols en els últims anys com per sumar-ne més, però la situació és la que és i el control s’ha de mantenir. Per part dels mitjans de comunicació, per part del col·lectiu que engloba els advocats, per part dels afectats i fins i tot per part de les institucions. Sense perdre el nord, però amb la certesa de fer les coses ben fetes.