Ja està, ja ha passat el Tour. Centenars de persones respiren avui més tranquils perquè un dels referents mundials de l’esport ha passat de llarg, i el país, un cop més, ha demostrat el que és i el que val sobradament. 
 

Avui respiren més tranquils força col·lectius. Policia (morts de calor amb els uniformes que els van fer dur), bombers, servei de circulació, protecció civil, etc perquè no ha passat res de greu, tot ha anat bé i no s’ha de comptar cap desgràcia. Andorra turisme i Govern perquè Andorra ha deixat una postal al món de com s’organitzen bé els esdeveniments esportius en un entorn de luxe natural com és el Pirineu. Els hostelers i restauradors perquè el tsunami que representa tot el que acompanya el Tour ja és 200 quilòmetres més enllà. I els veïns que han vist alterat el seu dia a dia, la possibilitat d’aparcar al lloc de sempre o de passar per on passen habitualment.
 

 Potser el més impressionant del Tour, al marge dels aspectes esportius és allò que en diuen caravana publicitària. Una cavalcada dels reis mags feta al juliol i on en comptes de caramels es reparteix qualsevol tipus de material publicitari. Des de magdalenes a barrets estiuencs, passant per imants de nevera o ampolles d’aigua. D’allò més espectacular, durant 35 minuts, més de 170 vehicles amb totes les formes imaginables, llencen milers i milers de productes publicitaris (més de 14 milions en tot el Tour), la demostració que l’esport, sense publicitat, no seria el que és.
 

I és que la publicitat s’ha convertit en la raó de ser d’aquests esdeveniments. Dels patrocinadors de tot tipus i tots els esdeveniments que giren al voltant de la caravana de ciclistes, però també tots i cada un dels llocs per on passa. Les destinacions turístiques ho aprofiten per posar la seva imatge en el mapa mundial d’un estiu televisivament avorrit, on el Tour només es capaç de competir amb els San Fermines.