Els comuns estudien si reclamaran al Govern els diners que teoricament han deixat d’ingressar pels expedients d’impagats que han prescrit. Queda pendent la valoració total, però segur que es tracta d’una quantitat important perquè són molts anys i molts impagats de les set parròquies que han anat a parar a la Batllia i que allà han quedat en els calaixos.
Es desconeix el nombre de dossiers caducats i pels quals ja no es pot fer una reclamació als qui van incomplir les seves obligacions i, sobretot, quina pèrdua ha suposat per a les administracions comunals deixar de cobrar aquestes sancions. L’obtenció d’aquestes informacions determinarà la per ara intenció dels cònsols de reclamar al Govern una compensació» pels expedients prescrits. El president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, opina que reclamar és «un dret» però puntualitza que «el fet que la gent no pagui, si finalment ho paga el Govern, ho acabem pagant entre tots». És cert, com també ho és que si els expedients queden en l’oblit són tots els ciutadans els que deixen d’ingressar uns diners públics i es transmet un missatge d’impunitat als que deixen de pagar una multa de trànsit o una taxa comunal.
El punt de mira es dirigeix a la Batllia i a l’acumulació d’expedients, però també s’ha considerar que des del poder executiu s’ha trigat massa temps en adoptar accions encaminades a agilitzar les execucions judicials i en donar atribucions a les corporacions locals per executar els seus actes administratius. Amb tot, sembla bastant evident que difícilment els comuns recuperaran tots els diners dels expedients que s’han anat acumulant als llargs dels anys per culpa de la passivitat de les administracions. Buscar culpables ara de poc servirà.