El Tribunal Constitucional va considerar en el seu moment que era «incomprensible, mancat de qualsevol lògica i, fins i tot, absurd que no hagi estat aportat» l’informe de viabilitat de BPA al qual catalogava de «tan transcendent». L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) va concloure en aquest informe que Banca Privada d’Andorra (BPA) era inviable, i així en va informar a l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries AREB). D’aquesta manera, es va optar per la resolució, i no per la reestructuració de l’entitat bancària. A partir d’aquí, es van presentar les peticions oportunes per part dels màxims accionistes del banc, els germans Higini i Ramon Cierco, per poder tenir accés a aquest informe, i més tard van ser els consellers qui també van demanar obtenir-lo. Finalment, quan el Constitucional va dictaminar que, donat que es tractava d’una documentació «essencial» en el cas, havia de ser pública per als representants polítics, aquests esperaven el document. 
 

Però, no ha estat així. Ahir la comissió especial instaurada per analitzar aquest cas esperava l’informe, tot i que novament no se’ls hi va lliurar. De fet, aquesta era la tercera vegada que els consellers ho demanaven, sense èxit. Semblaria normal, en tot cas, que això no hagués estat així, perquè el Tribunal Constitucional es va pronunciar al respecte, i perquè l’INAF, i en aquest cas el Govern, haurien d’acollir-se als dictàmens d’un ens d’alt nivell i de reputació com el TC. 
 

Fer el contrari situa la realitat en un món paral·lel, desviant la norma dels fets tal com haurien de transcórrer. Són els membres de la Comissió Especial els que esperen aquest informe, aquesta documentació que conté un punt de vista fonamental en el transcurs del cas BPA. Complir amb el Tribunal Constitucional seria de rebut.