Interès per publicitar el nom d’Andorra quan hi ha sospites
Diverses empreses andorranes van ser sorpreses ahir per la visita de la Guàrdia Civil. Una visita, no de cortesia si no en el marc d’una investigació que les autoritats contra el blanqueig d’Espanya van dur a terme a diversos ajuntaments espanyols i catalans.
L’operació, que duu el nom de operació Térmyca, va des de Chinchón fins a La Seu d’Urgell, i giraria al voltant de les adjudicacions d’obra pública per part de diversos ajuntaments, molts d’ells convergents. No és cap novetat, en el cas de La Seu, per exemple, el cas ve de lluny i ja s’havien investigat i s’havia demanat documentació al consistori, però ahir el circ mediàtic va caure de ple sobre els ajuntaments, especialment aquells on Convergència hi governa.
El desplegament policial va ser penós. Les ràdios i televisions informaven en suposat directe d’uns escorcolls que no s’estaven duent a terme, mentre hi havia oients que enviaven fotografies de furgons de la Guàrdia Civil enfilant l’autopista direcció els pobles afectats. A l’arribar, desenes de càmeres, fotògrafs i reporters que ja feia hores que tenien la notícia, filtrada per algú als mitjans abans que passés.
Sembla ser que els tripijocs polítics per desarticular el Procés independentista del ministre de l’Interior espanyol segueixen en marxa, muntant les forces de l’Estat descaradament un circ fóra de lloc i del tot intencionat, i amb el beneplàcit i el seguidisme d’alguns mitjans espanyols que ahir es feien ressò de l’operació intentant-la vincular de manera il·lògica però alhora irresponsable a l’independentisme.
Però a aquest joc ja ens ha tocat rebre a nosaltres massa cops. El nom d’Andorra surt sempre que alguns poden vincular a sospites, molts cops mai demostrades, de suposats comtes aquí de polítics de baix. Curiós però quan més surt el nom del país i quan més voltes se li dóna és precisament al voltant de Convergència. El cas Pujol primer, el cas Trias després, que s’ha demostrat sortit d’una conversa de bar i filtrat deliberadament, i ara l’operació Térmyca que va pel mateix camí de convertir-se en una catapulta que esquitxa l’independentisme català i ens rebota cap al Principat. Ja ho diu la frase feta: dos es barallaven i el tercer va rebre.
L’operació, que duu el nom de operació Térmyca, va des de Chinchón fins a La Seu d’Urgell, i giraria al voltant de les adjudicacions d’obra pública per part de diversos ajuntaments, molts d’ells convergents. No és cap novetat, en el cas de La Seu, per exemple, el cas ve de lluny i ja s’havien investigat i s’havia demanat documentació al consistori, però ahir el circ mediàtic va caure de ple sobre els ajuntaments, especialment aquells on Convergència hi governa.
El desplegament policial va ser penós. Les ràdios i televisions informaven en suposat directe d’uns escorcolls que no s’estaven duent a terme, mentre hi havia oients que enviaven fotografies de furgons de la Guàrdia Civil enfilant l’autopista direcció els pobles afectats. A l’arribar, desenes de càmeres, fotògrafs i reporters que ja feia hores que tenien la notícia, filtrada per algú als mitjans abans que passés.
Sembla ser que els tripijocs polítics per desarticular el Procés independentista del ministre de l’Interior espanyol segueixen en marxa, muntant les forces de l’Estat descaradament un circ fóra de lloc i del tot intencionat, i amb el beneplàcit i el seguidisme d’alguns mitjans espanyols que ahir es feien ressò de l’operació intentant-la vincular de manera il·lògica però alhora irresponsable a l’independentisme.
Però a aquest joc ja ens ha tocat rebre a nosaltres massa cops. El nom d’Andorra surt sempre que alguns poden vincular a sospites, molts cops mai demostrades, de suposats comtes aquí de polítics de baix. Curiós però quan més surt el nom del país i quan més voltes se li dóna és precisament al voltant de Convergència. El cas Pujol primer, el cas Trias després, que s’ha demostrat sortit d’una conversa de bar i filtrat deliberadament, i ara l’operació Térmyca que va pel mateix camí de convertir-se en una catapulta que esquitxa l’independentisme català i ens rebota cap al Principat. Ja ho diu la frase feta: dos es barallaven i el tercer va rebre.