Sant Julià de Lòria té un problema que s’anomena Naturlandia. El parc d’oci no ha complert amb les expectatives que es van generar amb la seva obertura i s’ha convertit en un llast per a les finances del comú lauredià, que veu com Camprabassa està hipotecant les possibles inversions a la parròquia i la corporació no té prou potencial com per fer front a les despeses que genera el camp de neu i la resta d’instal·lacions d’oci.
El problema s’agreuja perquè els auditors han dit la seva i no són notícies positives, ja que han expressat els seus dubtes sobre la viabilitat de la societat i han posat de manifest que el passiu corrent –pòlisses de crèdit i de proveïdors– és superior a l’actiu corrent, per un import de gairebé sis milions d’euros. El cònsol, Josep Vila, s’ha encomanat al Govern per intentar evitar la fallida però difícilment obtindrà més que bones paraules. Camprabassa s’engoleix cada any 1,5 milions d’euros que obliguen al comú a assumir crèdits per fer front a les pèrdues acumulades.
En la junta d’accionistes que es va celebrar dimecres a la nit, el cònsol va anunciar que s’haurà de negociar amb els bancs per passar els deutes de curt termini a mig o llarg termini. Les decisions seran difícils i el cònsol ha reconegut que fins i tot seran impopulars. A sant Julià li espera una travessa difícil els propers anys marcada per l’austeritat, i mentre no es trobi la fórmula per fer viable l’ecoparc les finances comunals no es recuperaran. Naturlandia ha portat la parròquia a superar el límit màxim d’endeutament que permet la llei, i aquesta línia vermella suposa un greu perill.
Caldrà veure que diu l’enèsim pla de viabilitat, però fins ara ningú ha trobat el model que permeti al símbol de la parròquia laurediana deixar de ser un llast per a les butxaques dels ciutadans.