Fa 12 anys que la Unesco va declarar la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a Patrimoni de la Humanitat. El reconeixement, tot s’ha de dir, no va ser acollit amb gaire entusiasme i va provocar més maldecaps que beneficis perquè la declaració suposava una protecció especial amb la qual no tohom hi estava d’acord.
Aquest indret tan apreciat pels andorrans és un espai que ha mantingut intactes les estructures d’organització i gestió de l’espai des de l’època medieval. Una diversitat de paisatges, parets de pedra seca, bordes i cabanes, ramats i la presència ininterrompuda de l’acció humana desvetllen, sense discontinuïtats ni alteracions, períodes significatius de la història de les persones. Actualment només la ramaderia és l’única activitat tradicional important amb presència a la vall.
L’aprovació del Pla de Gestió va ser un calvari per les diferències entre els comuns i el Govern, i la falta d’acord fins i tot va fer perillar la declaració per part de la Unesco, que observava atònita com un premi s’havia convertit en un regal enverinat. Un altre element de discòrdia va ser l’accés rodat, que també va posar en perill que la Unesco mantingués la declaració d’aquest paratge natural
Des del reconeixement de la Unesco poca promoció turística s’ha fet de la vall i poca utilitat s’ha poguit treure, a diferència del que ha passat a la Vall de Boí.
Demà farà 12 anys que la Unesco va declarar la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a Paisatge Cultural del Patrimoni Mundial. Per a la commemoració es presenta una candidatura per a un premi sobre el paisatge convocat pel Consell d’Europa, que ha de servir per potenciar-ne l’atractiu turístic. Ha passat més d’una dècada i ja és hora que el país es cregui el potencial de la vall  i es faci la promoció necessària.