Espanya s’hi juga molt diumenge. Bé, tot es relativitza si mirem cap al Regne Unit, que avui afronta un dia clau de la seva història que ens pot afectar a tots plegats.
Però comencem per Espanya. Un cop més, aquesta casa publica el tracking diari de l’última setmana de campanya electoral per les eleccions generals que se celebren aquest diumenge. EL PERIÒDIC rep aquests dies crítiques i elogis per la publicació d’unes enquestes que a l’Estat veí una llei obsoleta prohibeix. Són enquestes que els equips de campanya tenen diàriament, i grans empreses amb interessos polítics estratègics, i que varien les campanyes polítiques en funció del que diuen les dades. Però el comú dels ciutadans, per llei, no hi té accés, però això sí, va veient com el discurs dels polítics varia per intentar rascar més vots quan veu que les coses li van mal dades. La nostra professió, posa per davant la llibertat dels ciutadans de ser informats abans de la dels interessos polítics o empresarials puntuals, i creiem que és en part responsabilitat dels periodistes explicar com són les coses a cada moment. I si tenim en compte el moment actual, en què Espanya intenta sortir d’una crisi econòmica però des de fa mig any també política, aquest exercici de transparència té més sentit que mai.
Però al marge de les eleccions al país veí, avui també centrarà l’atenció el que passi al Regne Unit. El que passarà a partir de demà amb Europa ve marcat pel que diguin les urnes, un exercici de democràcia que tingui el resultat que tingui de ben segur que farà replantejar el vell continent. Si els anglesos marxen, la Unió quedarà tocada i haurà de marcar un nou rumb i unes regles noves de joc. Si es queden, no es podrà ignorar l’alt percentatge de ciutadans que hauran manifestat no estar-hi còmodes i, per tant, també s’haurà de veure com es resol l’encaix amb Europa. I això passa en el moment en què Andorra està negociant el seu, d’encaix amb Europa. Les converses per la integració dels petits països a la Unió sembla que van alentides per saber què pot passar amb Europa a partir de demà. És evident que els tractes especials que aquests reclamen per poder sobreviure en un transatlàntic quan estem acostumats a anar amb una barqueta inflable no arriben en el millor moment, perquè si es fan excepcions amb nosaltres, en una Europa que no n’acostuma a fer, si més no de cara a la galeria, què poden arribar a reclamar els britànics a canvi de quedar-s’hi?