Que està passant? Com és possible que a aquestes alçades de la nostra evolució com a societat encara hi hagi individus que ataquin altres persones per la seva orientació sexual, o simplement fins i tot pel fet de ser dona? On fallem? En l’educació? En la prevenció? 
 

Cal fer una reflexió profunda des de les institucions, des del marc jurídic, des de l’educació, des de la Sanitat, des de l’orientació social, i des de la política. No és assumible que un país petit compti amb una xifra d’uns deu casos de persones que han patit assetjament homòfob en l’escola al llarg d’un any. Aquests, a més, són ‘oficials’ pel fet que els afectats s’han volgut posar en contacte amb associacions com Som com Som per trobar una solució o, si més no, un suport psicològic i una orientació jurídica. Però, què passa amb tots aquells que encara tenen por a denunciar-ho? Si en són una desena els que ho han explicat, quants n’hi haurà que encara ho amaguen? 
 

El problema és més seriós del que sembla, perquè la llibertat de les persones està en joc. Cal recordar que el SAAS abans mantenia un contacte directe amb les associacions per tal de treballar en possibles protocols, però ara, des de la sortida de Lluís Burgués de la direcció, d’això no se sap res. Amb la paralització institucional, són les associacions les que han d’assumir el pes d’unes situacions molt preocupants.
 

Però no ens podem oblidar d’altres qüestions no menys greus com la despenalització de l’avortament. Sí, tenim un copríncep catòlic i ferm amb la seva doctrina, i això fa que, segons el Govern, sigui un tema d’Estat i, per tant, intocable. Doncs, res. No hi ha més a dir? O sí? S’ha de plantejar un debat social o els polítics no han d’escoltar el poble (i el sentit comú) perquè una figura institucional ho frena? Vivim en el segle XXI o en l’Edat Mitjana?