La darrera decisió que ha adoptat el Govern per evitar que la CASS pugui entrar en fallida en un futur ha estat l’increment de la cotització un 2%, una mesura dolorosa que comparteixen treballadors i empresaris amb un 1% cadascun. Això suposa que els assalariats són una mica més pobres perquè la seva nòmina mensual s’ha reduït, igual que els patrons, que veuen augmentada la seva partida de despeses amb els mateixos ingressos.
Però fins ara els diferents executius no han estat capaços de dissenyar altres alternatives per a la sanitat pública, molt tocada per l’envelliment de la població, per la disminució del nombre d’assalariats i per la retallada dels salaris. Tot plegat dibuixa un escenari complicat, tant que moltes veus proclamen la necessitat de fomentar plans de pensions privats.
La mesura afecta per igual a tots els treballadors, públics i privats, encara que ahir es va conèixer que a Encamp el comú ha inclòs en el marc pressupostari que l’1% dels seus funcionaris sigui assumit per la corporació. No es tracta tant de discutir un millor tracte pels treballadors del comú, que també han patit els efectes de la crisi econòmica, sinó de posar en dubte l’oportunitat d’una mesura que no farà més que aprofundir en la divisió existent entre el sector públic i privat, i avivarà les habituals crítiques contra els suposats privilegis dels funcionaris. Un risc que serà més palpable si només Encamp adopta aquesta mesura i no ho fan la resta de corporacions locals.
Encara que el cònsol no va voler ahir fer manifestacions, sí que ho van fer els representants de l’oposició, que van coincidir en afirmar que hi ha altres prioritats tot i que es van mostrar comprensius amb el fet de compensar el sacrifici dels funcionaris, que han tingut els seus salaris congelats.