Els habitants d’aquest país no veuen la llum al final del túnel, malgrat els insistents missatges oficials anunciant una moderada millora de l’economia. Molt lluny queden en el record aquells brots verds que ens han deixat un terreny erm que cal treballar de nou i que, vista la situació, s’haurà de fer de manera més precària i amb pitjors condicions.
Difícilment res tornarà a ser el mateix que abans del 2007, quan l’eclosió d’una crisi semblava més un miratge que una possibilitat real.  Però va esclatar la bombolla immobiliària i els bancs –que semblaven immunes a tot– van trontollar. Quasi una dècada d’incertesa ha fet que el ciutadà mig s’hagi acostumat a una altra forma de vida, a ser menys reivindicatiu i més conformista, i a mirar més la butxaca i apagar l’eufòria amb el consumisme.
Els habitants d’Andorra no veuen signes d’optimisme pel que fa a la seva pròpia economia. Una gran majoria –84%– opina que no ha millorat en el darrer any, percentatge que s’incrementa pel que fa a la població femenina. A banda de les anàlisi i de les radiografies econòmiques, un barem molt útil és la percepció dels ciutadans i, sobretot, les opinions sobre les situacions reals. Aquestes dades faciliten una lectura que permet concloure que la millora no ha arribat al conjunt de la població, que alhora és poc optimista pel que fa a l’horitzó més immediat ja que hi ha un criteri generalitzat de què el proper any tampoc serà el que porti una bonança. Un 45% dels enquestats pel CRES pensa que no hi haurà millora i un 11% està convençut que encara serà un any pitjor. Els resultats del primer semestre de l’any que ha presentat l’Observatori ha de ser analitzat amb detalls pels polítics per adonar-se que el país encara necessita de moltes mesures per aixecar el vol i, sobretot, que tinguin efectes sobre les capes més dèbils.