Andorra té una oferta d’allotjaments turístics inigualable, però lamentablement la gran dificultat és aconseguir consolidar tarifes que siguin competitives i alhora que assegurin la rendibilitat dels negocis. L’estudi d’una empresa de consultoria que va ser presentat dijous conclou que cal una major internacionalització del sector i facilitar l’entrada d’inversors estrangers. Així mateix es remarca que molts establiments estan antiquats i semblen hotels dels any 70 o 80.
Certament en el sector hi ha molts contrastos, ja que es possible trobar una proposta de luxe amb els darrers avenços fins a locals molts familiars que necessiten amb urgència una remodelació, no només de l’establiment sinó també de la gestió que es fa. No es tracta de crítiques sinó d’una radiografia que permeti millorar l’oferta d’aquests negocis. L’experiència en alguns establiments demostra que alguns hotels que eren deficitaris han aconseguit números blaus quan s’ha fet un canvi de gestió i s’ha apostat per treballar de la mà amb marques especialitzades del sector.
L’hoteleria s’ha posat les piles en els darrers anys. La fusió de les dues patronals va exemplaritzar la decisió de treballar conjuntament i deixar el desgast que suposa la competència per utilitzar-lo contra altres destinacions. Cert que no ha estat possible homogeneïtzar les tarifes però s’ha avançat moltíssim en l’elaboració de dades que permetin fer una anàlisi acurada per confeccionar estratègies.
La crisi ha aportat com a únic aspecte positiu que els empresaris s’han hagut d’espavilar per anar a buscar els clients i s’ha trencat amb la passivitat de quan només feia falta esperar l’arribada dels hostes. Malgrat l’etiqueta de locals antics, el sector res té a veure amb la situació que hi havia fa deu anys.