Resulta paradoxal, però segons les darreres dades del Centre de Recerca Sociològica una percentatge important de la població té una percepció de què l’economia millora tot i que la seva economia domèstica ha empitjorat i té problemes per arribar a finals de mes. És paradoxal aquesta percepció, que segons el responsable del CRES, Joan Micó, té una explicació senzilla: la situació general sembla haver millorat respecte dels pitjors anys de crisi i els enquestat responen amb més dosi d’optimisme.
La travessa de dura crisi ha servit perquè els ciutadans d’aquest país –el fenomen és extrapolable– siguin més conformistes i valorin més, coses que en plena expansió econòmica passaven desapercebudes.
La crisi ha estovat el nivell d’exigència de la majoria de la classe treballadora que, malgrat treballar igual i guanyar menys, es conforma amb la situació perquè han passat anys de por per la pèrdua de la feina i de retallades en molts àmbits.
El mateix escenari es pot aplicar a moltes empreses, que han hagut de sobreviure amb despeses similars, ingressos inferiors i un nivell de morositat que ha portat moltes societats al tancament.
Una gran part s’han vist abocades a acomiadar treballadors, que han passat a l’atur i en molts casos s’han reincorporat al mercat laboral amb feines més precàries i menys ben pagades.
Però la percepció és la que és, senyal de que els discursos polítics dels governants tenen els seus efectes. És cert que s’ha superat els pitjors moment de la crisi econòmica, però caure en l’optimisme és perillós, perquè ens pot situar en una situació de comoditat que no permeti encarar els reptes que té encara Andorra, que són molts, i dels quals dependrà l’estabilitat econòmica de moltes famílies, sobretot de les que ara no arriben a finals de mes.