La coneguda com obertura econòmica aspira a ser global, però hi ha sectors que veuen patir casa seva perquè les condicions que es plantegen no són les millors. És el cas del sector mèdic, que no acaba d’entendre des del seu vessant privat que no es donin més facilitats als professionals per tal de poder establir a Andorra la seva activitat i, d’aquesta manera, arribar al major nombre de pacient possibles.

No es tracta d’una clientela pobra en diners, perquè de fet només el 9% dels viatgers per motius de salut ho fa buscant un servei low cost. El tant per cent dominant, amb un 40%, és la dels pacients que el que anhela és uns centres i uns serveis de qualitat. És aquí on en teoria ha d’anar la balança i l’aposta que no acaba de concretar-se, perquè alguns professionals del sector privat només veuen entrebancs per als seus col·legues que, si no pugen a Andorra a treballar, ho faran a altres indrets on els hi sigui més còmode, barat i els maldecaps siguin menors. 

Ara mateix, fer-ho a Andorra, segons denuncien, no els hi surt a compte perquè són nombrosos els problemes amb què es troben en el camí. Parlem de burocràcia, evidentment, dels tràmits que continuen sent molt complexes i que eviten una activitat ràpida i efectiva. Però també s’inclou en la queixa l’IGI mèdic o la dificultat d’accés al Principat. Són punts de vista contraposats, però els esforços per intentar fomentar aquesta activitat, i en conseqüència atraure un turisme de salut, implica un cohesió futura i una confluència d’idees i normatives.

A l’octubre hi havia 11 empreses al clúster mèdic impulsat pel Govern, però per contra ara només  són dues les que ofereixen serveis que poden atraure clients d’altres països. Alguna cosa falla, doncs, i és l’Executiu qui ha de trobar una solució reunint-se amb les empreses i trobant l’equilibri.