Demòcrates per Andorra va celebrar ahir els cinc d’anys d’existència. És un període molt curt per a un partit polític, però a Andorra ja es pot considerar que s’està a punt de superar l’adolescència. DA va néixer amb l’objectiu prioritari de desallotjar Jaume Bartumeu i el PS del Govern. Era la primera vegada que l’esquerra agafava les regnes del país però només va aguantar dos anys, donant pas a la irrupció del partit taronja després d’unes eleccions generals que van erigir Toni Martí com a cap de Govern. Des del seu naixement DA ha rebut crítiques dirigides bàsicament a la seva estructura com a partit polític, amb una ideologia sense definir i que basa la seva implantació en la simpatia i confiança que genera un polític com Toni Martí. Tot i aquests dubtes que ha generat Demòcrates, ha estat capaç de repetir la majoria absoluta –certament amb molts menys consellers– i, el que encara semblava més complicat, estendre el seu poder a les parròquies gracies a pactes amb les formacions locals. Hi ha ajudat la divisió a l’esquerra i l’oposició moderada del PS. El perill per als demòcrates ve per la dreta, amb uns liberals que han sabut capitalitzar el seu paper d’oposició i que han reconvertir un partit que estava mort en una alternativa de govern.
DA ha tingut l’habilitat de voler governar i de triar les persones adequades per liderar el partit. No té un programa definit i sovint la formació es veu immersa en debats interns producte de les diferents sensibilitats existents.
Martí ha estat capaç d’aconseguir la reelecció després d’una dura legislatura marcada per la crisi econòmica. DA s’ha d’enfrontar ara a un futur amb molts interrogants. Sense Martí com a cartell electoral res serà igual.  Caldrà veure quin desgast suposa el cas BPA i l’Acord d’Associació amb Europa.