La nostra llengua: la nostra manera d’entendre el món
Una llengua és una part importantíssima de la identitat. Els experts assenyalen que és, alhora, una manera de concebre el món, i això amb el català s’explica molt sovint analitzant com es diuen les hores. Així com hi ha idiomes que les hores s’expressen dient quant de temps passa de l’hora anterior, en català (i en altres) les hores s’expressen mirant cap a l’hora que ha d’arribar, mirant al futur en comptes del passat, una manera diferent de concebre el nostre dia. Però alhora una llengua és també una senya d’identitat molt forta. A ningú se li escapa que la pervivència dels nostres usos i costums va lligada fermament a la llengua amb què els expressem i amb què els vivim.
Ahir es van presentar les conclusions sobre l’estudi de coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra, que ens donen unes dades sobre les quals cal reflexionar.
Si volem ser optimistes, podem mirar les xifres que ens diuen que el català és la llengua més parlada al país des de l’any 1995. Si, pel contrari, ens ho volem mirar des del prisma negativista, el sector serveis és el que està més tocat, i on menys s’empra la llengua nacional.
Malgrat les dades que aporta l’estudi sobre aquest darrer tema, els sensibles a la llengua hem notat una gran millora en l’atenció al públic en català de fa uns anys ençà. Abans era francament complicat que en un comerç gran t’atenguessin en la llengua del país, ja que es buscava personal per atendre el turista, i preferia algú que parlés rus per poder atendre els russos abans que a algú que parlés català per atendre els catalans i la gent de casa. Ara, amb el temps, cada cop és més fàcil que t’atenguin amb la nostra llengua quan surts a comprar.
No ens enganyem, són força els factors que porten a aquesta evolució positiva. S’han fet campanyes institucionals i esforços públics i privats per millorar la situació, i els joves que s’incorporen al mercat laboral dominen els idiomes d’una manera molt envejable pels més adults. La crisi econòmica també ha portat en part a la situació actual. Ara, el fet de saber idiomes no garanteix una posició laboral com la que oferia anys enrere.
Però aquesta no és l’única dada complicada per la nostra llengua als comerços, potser cal començar a afrontar una altra batalla que se’ns obre: l’etiquetatge dels productes fets a casa nostra o importats per fer veure que són d’aquí, en català.
Ahir es van presentar les conclusions sobre l’estudi de coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra, que ens donen unes dades sobre les quals cal reflexionar.
Si volem ser optimistes, podem mirar les xifres que ens diuen que el català és la llengua més parlada al país des de l’any 1995. Si, pel contrari, ens ho volem mirar des del prisma negativista, el sector serveis és el que està més tocat, i on menys s’empra la llengua nacional.
Malgrat les dades que aporta l’estudi sobre aquest darrer tema, els sensibles a la llengua hem notat una gran millora en l’atenció al públic en català de fa uns anys ençà. Abans era francament complicat que en un comerç gran t’atenguessin en la llengua del país, ja que es buscava personal per atendre el turista, i preferia algú que parlés rus per poder atendre els russos abans que a algú que parlés català per atendre els catalans i la gent de casa. Ara, amb el temps, cada cop és més fàcil que t’atenguin amb la nostra llengua quan surts a comprar.
No ens enganyem, són força els factors que porten a aquesta evolució positiva. S’han fet campanyes institucionals i esforços públics i privats per millorar la situació, i els joves que s’incorporen al mercat laboral dominen els idiomes d’una manera molt envejable pels més adults. La crisi econòmica també ha portat en part a la situació actual. Ara, el fet de saber idiomes no garanteix una posició laboral com la que oferia anys enrere.
Però aquesta no és l’única dada complicada per la nostra llengua als comerços, potser cal començar a afrontar una altra batalla que se’ns obre: l’etiquetatge dels productes fets a casa nostra o importats per fer veure que són d’aquí, en català.