Normalment quan s’intenta evitar una alarma social amb l’opacitat o la falta d’informació s’aconsegueix l’efecte contrari, de manera que es genera una desconfiança que precisament alimenta l’alarmisme. Quan va esclatar el problema amb l’aigua de la font d’Arinsal la informació va arribar abans de Catalunya que d’Andorra, amb el pretext de la prudència que sembla se sol dir en aquests casos. Aquesta estratègia és errònia. Sense abandonar la prudència cal oferir informació i demostrar que s’està treballant en el conflicte. No fer-ho només ajuda a fer bons els comentaris de carrer, que normalment sempre són exagerats i, a més, acostumen a ser crítics de forma injustificada amb els responsables públics.
Ara hi ha una certa psicosi amb l’enterovirus, un microorganisme que pot estendre al cervell l’afectació habitual d’aquesta família de virus, que en les seves formes benignes es circumscriu a les vies respiratòries o al sistema digestiu, i que ha tingut el cas greu d’un nen a Catalunya per tractar-se de l’enterovirus tipus D68, que està associat a riscos neurològics importants.
És comprensible l’alarma social, especialment entre els pares, ja que  a Catalunya al febrer, a finals d’abril i principis de maig s’han identificat un nombre inusual de nens afectats per aquest virus, que té com a grup de més risc per a adquirir aquesta malaltia els nens, especialment els menors de tres anys, i també els adolescents.
La millor de manera de combatre la por que genera una malaltia desconeguda és amb informació. El Ministeri de Salut hauria d’actuar de forma que ningú tingui dubtes que no existeixen casos que no s’han fet públics i, sobretot, fer arribar als ciutadans les mesures bàsiques per evitar el contagi i demostrar que s’està atent a aquest risc sanitari que, de moment, no ha afectat a Andorra.