L’heliport nacional té reservada una partida d’un milió d’euros per a aquest any i una altra d’1,5 milions per al vinent, però la seva execució és incerta a causa de la pressió popular amb què s’ha trobat cadascuna de les propostes que han sorgit del Ministeri d’Ordenament. La necessitat de tenir aquesta infraestructura és compartida per la majoria, però alhora de decidir-hi l’ubicació ningú el vol tenir a prop i es quan l’interès nacional perd consistència davant els interessos particulars.
El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, es va mostrar ahir confiat que l’heliport nacional es pugui ubicar al terreny que s’estudia a Encamp, però va deixar clar que aquesta és probablement l’última opció que proposarà l’Executiu, que donarà per tancada la proposta si no acaba prosperant. El projecte s’arrossega des de fa anys, i ha estat insistentment reclamat per la Cambra de Comerç, que el veu com una oportunitat per dinamitzar l’economia i el turisme.
Però Andorra és un país diferent quan es tracta de mobilitzacions, i en aquest cas les veus contra l’heliport han tingut molta força i han fet fracassar les opcions que s’han anat posant sobre la taula, demostrant que els interessos públics han tingut menys força que els particulars, fins el punt que s’han acabat constituint plataformes fins i tot en llocs on no s’havia fet cap proposta per ubicar l’heliport.
El Govern no ha pogut –o no ha sabut– materialitzar un projecte en el que sempre hi ha cregut, a vegades perquè ha sobredimensionat les protestes amb un criteri electoralista i d’altres perquè ha sabut rectificar una proposta que no era la més adequada. Encamp sembla un lloc idoni, cèntric i apartat de nuclis urbans. L’Executiu ha de fer-hi l’aposta si realment no hi ha elements negatius per al projecte.