Fa bastants anys enrera la preocupació pel paisatge i el medi ambient a Andorra era bastant escassa. Les persones de més edat encara expliquen com veien llançar al riu Valira bosses d’escombraria des de les finestres.
Per sort la conscienciació dels ciutadans i unes lleis més adaptades estan aconseguint un major respecte per l’entorn, encara que queda molta feina per fer perquè en aquest àmbit el país està molt per darrera de la protecció que hi ha en altres països europeus.
I això resulta estrany perquè precisament un dels grans tresors d’Andorra és el seu paisatge, una joia que poden gaudir els seus habitants i els milions de visitants que vénen cada any. Tot i això, i incomprensiblement, aquesta joia no ha estat prou valorada i ha estat objecte d’atacs i d’accions que en ocasions han produït danys irreversibles.
La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, va exposar ahir les 29 accions que s’han previst dins del marc de l’Estratègia Nacional del Paisatge, per al període 2016-2020. Es tracta d’actuacions que Calvó vol que siguin transversals perquè necessiten de la implicació de diversos agents.
N’hi ha de diferents tipus, com ara legislatives: impulsar una llei de conservació del medi natural o una llei d’avaluació ambiental de plans i programes i normatives: reglamentar el control de la contaminació lumínica per marcar uns llindars en funció de les zones i actualitzar la normativa acústica, en funció dels cadastres sonors i tenint en compte les diferents zones.
Per exemple, l’actual normativa de contaminació acústica és del 1996, i evidentment està desfasada.  Per protegir el medi i el paisatge és necessari que les lleis estiguin actualitzades i prevenguin situacions futures, perquè les accions de la nostra societat s’ajustin al respecte que mereix el nostre entorn.