Arriba la primavera i amb ella la temporada de pluges i, a més, el desgel, la qual cosa augmenta el perill per controlar els nivells de terbolesa de l’aigua a Escaldes-Engordany, vistos els problemes que va tenir l’estiu passat i que, solucionats en part, no acaben de tenir una contenció total.

Donada aquesta situació, es treballa des del Comú escaldenc per solucionar la qüestió, perquè és evident que l’equip de Govern comunal està patint pel «risc» que reconeixen que hi ha de no poder mantenir el nivell de qualitat de l’aigua actual. Ara bé, la qüestió radica en la rapidesa dels fets, i tot i ser conscients de les dificultats intrínseques de l’hivern per poder actuar, s’ha de tenir aquest tema com a prioritat màxima per evitar alarmes ciutadanes en cas de talls d’aigua. 
 

El Comú sap que aquesta situació hauria de ser l’última, i fins i tot que resulta del tot inacceptable, però també existeix la responsabilitat per part de l’administració de mantenir els mínims de salubritat exigibles, i es poden veure en la penosa situació d’haver d’actuar. Per evitar tot això, els estudis han continuat i s’ha treballat per mantenir les accions oportunes, i ara es planteja bombejar aigua d’un dipòsit a un altre,  es tenen en compte les capacitats de tots i, fins i tot, la possibilitat de buscar solucions conjuntes entre Escaldes-Engordany i Andorra la Vella. És a dir, cal destacar que, de feina, se’n fa, però la incertesa s’ha d’anar esvaint del ciutadà que, cada dia que plou, mira l’aixeta no surti marró.
 

Agraint, per una part –com no podria ser d’altra manera–, els esforços de la corporació per lluitar contra el problema, no és menys important ser a sobre de la qüestió ara que la primavera i el desgel amenacen la qualitat de l’aigua i el control dels dipòsits. Avui no és un problema greu, però si es repetissin episodis del passat seria una altra història.