Parlem d’esport, que en definitiva és oci i afició, i parlem de bàsquet, que és el que mou ara un volum més gran de públic, i ens preguntem cap a on va el MoraBanc Andorra a la Lliga ACB. La setmana passada les declaracions del president del club, Gorka Aixàs, deixaven clar que sobre la pista ni tan sols ell veia la motivació suficient com per lluitar per ser als play-off pel títol. Estem d’acord que aquest no és un objectiu d’inici de temporada, i que la idea del club passa per la permanència en la màxima categoria del bàsquet espanyol, però a ningú se li escapa que en el fons –i no tant– quan hi ha una opció de millorar, es té com a objectiu.
 

El problema arriba quan les coses no surten com sortien abans, perquè el ritme de victòries i derrotes que mantenia l’equip permetia somiar amb el play-off, el qual abans es veia molt lluny en el temps, però ara de ben a prop perquè queden dos mesos de competició.
 

S’ha de demanar un esforç, perquè si ja ho va fer el president del club després de l’última derrota al Poliesportiu i ahir a Sant Sebastià no es van veure resultats, el que toca és seguir reflexionant o directament passar a l’acció? El mateix entrenador, Joan Peñarroya, va enviar ahir un missatge als seus jugadors: «Ens hem d’exigir un plus més d’ambició». Motivació, demana, i motivació exigeix l’aficionat que religiosament acudeix cada quinze dies al pavelló de Govern i que quan juga fora pateix pel resultat. Aquest club té una responsabilitat social amb Andorra, i no es poden abaixar els braços en la recta final de la temporada, encara que el play-off no fos l’objectiu de la temporada. 
 

Ara era a tocar i s’escapa, i això són coses que poden passar perquè es juga contra uns rivals que també en saben, però no es pot permetre que no hi hagi ni il·lusió ni motivació. Perquè el públic sí en té.