Des d’avui els assalariats veuran a la seva nòmina que cobren menys.  És el sacrifici que han de fer, juntament amb els empresaris, per assegurar la sostenibilitat de la CASS i assegurar les prestacions. I és que avui entren en vigor les modificacions a la Llei de la seguretat social, canvis que es fan a través de la Llei del pressupost d’aquest any, que també entra en vigor. Per aquest motiu, la cotització a la branca general augmenta un 2%: un 1% va a càrrec de l’assalariat i un 1% a càrrec de l’empresari.
El Govern s’ha vist forçat a adoptar aquesta mesura, sempre impopular, perquè la parapública pugui fer front als pagaments, encara que es tracta d’una decisió que s’ha de veure acompanyada d’altres en el futur ja que la situació de la seguretat social és molt delicada. Fins ahir l’assalariat aportava un 5,5% del seu sou a la branca general, ara n’aportarà un 6,5%; i l’empresa passa d’aportar un 14,5% a un 15,5%.
El problema és que la despesa sanitària no para de créixer. Ho feia abans de la crisi econòmica, durant la crisi i la pèrdua de població tampoc ha aturat aquesta sagnia. Com va dir el cap de Govern en el darrer debat d’orientació política, el problema no és tant el volum de despesa sinó la tendència, que fins a la data sembla que no hi ha manera que canviï. Les reformetes o canvis que s’han fet són insuficients. Tots els governs tenen la seva part de responsabilitat perquè ningú ha volgut encarar el problema i tots han intentat aplicar solucions transitòries per qüestions purament electoralistes.
La gran reforma sanitària que aquest govern havia anunciat està aparcada a l’espera que el ministre actual avali les propostes de la seva antecessora. L’increment de la cotització fa més pobres treballadors i empresaris i sense altres mesures estructurals només suposa un salvavides temporal.