Ahir s’hi va celebrar el judici pel segrest de la filla de la doctora Rosa Maria Bruni, que estava sota tutela de l’Estat quan el seu pare va aprofitar un permís per veure-la i se la va emportar a Alemanya. Des del juliol del 2011 Bruni vivia amb la incertesa de no tenir data per al judici, mentre el seu exmarit gaudeix de la filla a Alemanya, després de declarar-se culpable del segrest i de pagar una simple multa per aquest delicte.
Evidentment el pare no va acudir ahir a la cita i tot sembla que acabarà amb una sentència que no es complirà perquè al final s’imposarà el patriotisme mal entès dels països que defensen els seus ciutadans per sobre dels arguments jurídics.
La vista oral ha perillat pel posicionament del fiscal que defensa que un delicte que ha estat jutjat en una altra jurisdicció no pot ser jutjat després a Andorra, però finalment el president del tribunal va decidir celebrar la vista.
El cas va ser molt seguit a Andorra perquè la doctora va estar ingressada a la presó per una demanda d’extradició que va arribar d’Alemanya i que Corts va desestimar. Es va fer un judici paral·lel al carrer. Els companys de la psiquiatra a l’hospital van fer concentracions i altres es va alinear amb el pare, que s’emparava en una sentència a Anglaterra que li atorgava la custòdia. Tot fruit d’un matrimoni trencat i de la falta de resposta que molt sovint tenen els tribunals per satisfer els anhels dels pares separats de tenir els seus fills. El cas va tenir un gran ressò popular i un important seguiment mediàtic. La nena va ser segrestada pel pare quan estava sota tutela del centre de menors de la Gavernera. El cas demostra les contradiccions judicials perquè hi ha dues custodies diferents de dos tribunals i reflecteix també la hipocresia dels països que signen convenis internacionals que no apliquen.