Durant l’acte de celebració dels deu anys de vida de la CEA el seu president, Xavier Altimir, va expressar en nom de tots els empresaris la ferma opinió que l’acord duaner signat amb la Unió Europea és intocable. L’acord d’unió duanera entre Andorra i la Unió Europea va entrar en vigor el 1991, un any després de signar-se, i permet que els productes industrials estiguin en lliure circulació de mercaderies, és a dir, que quan Andorra els importa o els exporta no s’hagin de pagar aranzels duaners. Els productes agrícoles són l’excepció, però Andorra no ha d’aplicar els mateixos aranzels que la Unió Europea. És per aquest motiu que el tabac té un diferencial de preu respecte als països europeus que el converteixen en un producte reclam per als visitants. Si es perden aquests avantatges es posa en perill l’economia del país, tal com constaten el Govern i els grups parlamentaris. Si es deixen de tenir productes estrelles i no hi ha un diferencial de preu atractiu, el comerç entraria en una situació perillosa i el turisme resultaria perjudicat. Evidentment, també la pagesia.
A priori no sembla difícil fer veure a la delegació Europea que Andorra té molt a perdre i la UE no guanya ni perd res, el repte és aconseguir que els negociadors comunitaris entenguin aquesta exigència. Precisament el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, es va reunir divendres amb membres de la Cambra de Comerç, la Confederació Empresarial Andorrana, l’Empresa Familiar Andorrana i la Petita i Mitjana Empresa per exposar quina és la posició d’Andorra en les converses amb la UE relatiu a la lliure circulació de mercaderies. El Servei Europeu d’Acció Exterior ja té a la seva taula l’informe que detalla els motius històrics, polítics i socioeconòmics per mantenir l’acord duaner, i aquesta és una negociació d’Andorra sense colors polítics.