El diagnòstic del Pla estratègic de turisme de compres va ser presentat ahir amb l’intenció de poder concretar accions que, segons el calendari apuntat pel ministre Francesc Camp,  s’haurien de posar en marxa el Nadal vinent.
Aquesta radiografia del segon sector econòmic més important segons el PIB (darrera del sector financer) no aporta cap novetat però és interessant per ratificar quins són els punts febles i els punts forts i aconseguir definitivament que l’impuls de l’administració acabi d’implicar als mateixos comerciants, que al final són els principals interessats en què la reactivació sigui un fet.
Cal remarcar que el diagnòstic corrobora que Andorra encara s’associa a una destinació de compres, especialment per als excursionistes. Que el tabac i l’alcohol siguin també els dos productes estrelles no diu gaire a favor dels canvis que s’intenten introduir i de l’especialització tantes vegades reivindicada. Com és d’esperar que l’acord d’associació amb la Unió Europea respecti l’acord duaner, el futur del comerç passa estrictament per aconseguir aquest elements diferencials que justifiquin les compres a Andorra: innovació, la professionalització del personal o articular una oferta complementària, i a més a més, cal incidir en la millora dels espais i actuacions als locals que estan buits, tal i com recomana aquest estudi. L’oferta de productes de luxe és una altra de les mancances que haurien de contribuir a revaloritzar Andorra com a destí, si bé el país té una concentració de marques important i una zona comercial atractiva i accessible.
L’anàlisi destaca que entre els excursionistes és més habitual que el motiu de visita sigui la compra (un 64%) mentre que entre els turistes representa només el 14%. El futur del sector és viu però cal que es facin estratègies i que s’apliquin.