La regularització del joc està trigant més del que s’esperava després que Antoni Riberaygua deixés en vigor la Llei de regulació dels jocs d’atzar. La primera de les actuacions previstes era i és que la venda de loteries estrangeres deixi d’estar sota aquest concepte tan ambigu com és l’alegalitat. El 80% de la compra de loteries a Andorra pertany a l’oferta que prové d’Espanya i que comercialitza la Sociedad Estatal Loterías y Apuestas del Estado (Selae). L’ONCE té una presència destacada i les butlletes de la Française des Jeux (FDJ) i Loteries de Catalunya són testimonials, principalment les primeres, amb un únic punt de venda al país, concretament al Pas de la Casa. D’aquesta alegalitat s’està beneficiant espanya, ja que mentre no s’acabi de regularitzar la venda no ha de pagar a Andorra pels ingressos que provenen de les seves vendes.
Per tant, no és d’estranyar que la Selae es faci la ronsa per tancar un compromís que l’obligarà a pagar un 15% de les vendes, encara que aquest percentatge s’eleva al 25% si finalment no s’arriba a cap acord. El Consell Regulador del Joc (CRAJ) que dirigeix Xavier Bardina té aquest conveni com una de les prioritats abans d’avançar en altres temes, com per exemple la concessió per explotar un casino a Andorra.
La Selae s’excusa en els canvis polítics a Espanya i també en la mateixa Selae, tot i que Inmaculada García n’és la presidenta des de quasi fa tres anys.
Andorra ha donat mostres de voler pactar aquest conveni, però la negociació està desbordant els límits raonables. El CRAJ ha de començar a exigir a l’operador espanyol que signi el conveni per tal de regular la venda de loteria al país. És una qüestió de diners, és clar, però també de sobirania i de legislació. Bardina es marca el juny proper com a termini màxim. La Selae ja ha tingut prou temps.