Arriba un punt en què els representants polítics haurien de donar-se compte que una situació s’enquista de tal manera que trobar solucions passa per cedir cadascú una part. No pot ser que Encamp continuï enmig de la polèmica amb l’acord amb Saetde, amb totes les forces representades enfrontades amb la majoria, i que es faci ús d’una reunió de consell extraordinària per tornar a insistir en el que ja s’ha dit mil i una vegades, sense que es vegi enlloc, ni prop ni lluny, una entesa.
 

Encamp mereix avançar en les seves polítiques, deixar de banda les discussions que, si bé en política són necessàries perquè el debat conforma el camí, en aquest cas la situació no sembla la millor per recuperar la senda de l’activitat del comú. Jordi Torres va acceptar la reunió extraordinària que l’oposició va demanar a bloc davant de la situació creada, però el que ahir es va veure és que tots tornaven a insistir en el de sempre, en les seves postures, sense que el ciutadà pugui tenir una percepció d’evolució. 
 

Des de l’oposició, Jordi Troguet (Liberals) va tornar a parlar del «nyap» de l’acord en si, mentre que Joan Sans (PS) va tornar a recordar que la maniobra feta en el seu moment pel comú no va ser una altra cosa que «electoralista».
 

Mentrestant Saetde espera, la parròquia espera, i la política comunal sembla girar en torn a un tema que sembla fonamental per al poble. Totes les crítiques a la gestió del govern comunal són acceptables, així com ho han de ser els arguments de l’equip que lidera Torres, però el que es demana és una mica més d’atenció al ciutadà, que des de casa s’ho mira preguntant-se quina ha estat –si és que ha estat– l’aigua clara que se n’ha tret de tot plegat.
 

Com que la resposta és cap, s’ha de continuar esperant que aquest tema torni a ser a l’agenda comunal.