El pressupost per a aquest any, que va entrar a tràmit amb retard, ha estat finalment aprovat. Del debat que va haver-hi al Consell General es pot concloure que hi ha dues visions diferents de la realitat.
El Grup Parlamentari Demòcrata defensa que el pressupost està impregnat per la recuperació econòmica i per l’entrada en vigor de la Regla d’or i amb visió de creixement sostenible. En resum, i com és lògic, el grup majoritari va deixar clar ahir que aquest és el pressupost que el país necessita.
L’oposició no hi està gens d’acord amb aquesta argumentació. Ni liberals ni les forces de centre-esquerra hi va donar suport en la votació i van coincidir en lamentar que es tracta d’uns comptes que no s’ajusten a les necessitats reals del país, que no genera llocs de treball ni estimula la iniciativa privada, i que falten inversions en qüestions socials.
Cada grup està en el seu dret d’elegir les prioritats del país, i de fet aquestes haurien de formar part dels programes electorals que els electors van votar fa més d’un any. És qüestionable, però, que els consellers demòcrates insisteixin en què hi ha símptomes de recuperació econòmica quan representants dels empresaris i dels treballadors coincideixen precisament en el contrari.
És veritat que hi ha indicadors que permeten albirar un futur més tranquil –com pot ser el nombre d’inscrits al Servei d’Ocupació i l’arribada de turistes–, però el país està lluny de la situació d’abans de l’inici de la crisi i tampoc els ciutadans noten un millora, ni que sigui molt moderada.
L’optimisme que ahir es va mostrar des de la banqueta taronja contrasta amb les dificultats dels empresaris i de la majoria de famílies d’aquest país. Sostenir que el pressupost està elaborat sota el paraigües de la recuperació econòmica genera més aviat desconfiança.