Intentar treure rèdit econòmic de la cultura de forma desmesurada té unes conseqüències que a la llarga són negatives per a la mateixa cultura i per a tothom que intenta viure dignament d’ella, i alhora suposa el risc d’aconseguir una polèmica gratuïta com va passar a Espanya amb la societat gestora de drets d’autor, que va perjudicar enormement la imatge de l’entitat i dels seus afiliats.
Què és pot entendre per drets d’autor? De manera general són els drets que adquireixen els autors d’obres de la intel·ligència en els dominis literaris, artístics i científics, qualsevol que sigui la seva forma d’expressió. Els comuns han creat una comissió per plantejar una proposta consensuada de tarifes a la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autors i Drets Veïns (Sdadv), i evitar haver de pagar el 7% del cost de les activitats culturals que els ha proposat la societat.
Tothom entén que les lletres i la música tenen un cost i que s’ha de pagar quan aquestes contribueixen a millorar el rendiment d’una activitat econòmica.
S’ha de ser molt realista amb el percentatge que es vol cobrar. Per exemple es reclama fer-ho dels concerts que siguin gratuïts en funció del que costin organitzar-los, i de la resta en relació a la recaptació. La gestora andorrana dels drets d’autor està negociant amb els hotels per l’ús de la música en aquests establiments, en bars, restaurants i cafeteries, als quals també se’ls aplica una tarifa als que tenen un aparell de televisió per als clients.
El més sorprenent és que la Sdadv  té la intenció de reclamar a les pistes d’esquí el 0,4% dels seus ingressos d’explotació, tenint en compte que la música és inexistent en aquestes instal·lacions. La societat ha d’anar amb molta cura i fer plantejaments realistes perquè unes tarifes excessives poden encarir els espectacles i fer disminuir la seva organització.