Andorra no és membre de la Unió Europea (UE)  però és Europa. El 1990 va firmar l’acord amb la Comunitat Econòmica Europea que va establir la unió duanera (excepte per als productes agrícoles) i l’any 2011 va firmar l’acord monetari amb la UE. Des de fa uns anys s’està gestant un Acord d’associació que permetrà accedir al mercat europeu i gaudir de la llibertat de circulació de serveis, persones, productes i capital (no s’hi inclouen les polítiques agrícoles, fiscals ni d’estrangeria). Andorra s’hi troba ara en plena negociació, i si bé l’acord comportarà molts beneficis s’haurà de cedir en altres temes. Per exemple s’intenta  mantenir l’acord duaner del 1990. La llibertat de circulació de les persones s’inclou en la negociació però Andorra vol mantenir el sistema de quotes per als treballadors perquè un país de 71.000 habitants –més de la meitat estrangers amb residència de llarga durada– es mereix un tracte específic diferent del dels països grans.
Aquest és el gran argument. Són les famoses línies vermelles que l’ambaixadora de França, Ginette de Matha, va opinar que no es podran defensar. Ho va dir durant un esmorzar amb consellers de la Comissió Legislativa d’Afers Exteriors, i va considerar que les franquícies comercials o del tabac perillen, i segons la diplomàtica serà molt complicat pactar la lliure circulació de persones amb un model com el de Liechtenstein.
Aquestes paraules han provocat la indignació dels consellers, del Govern i del mateix Quai d’Orsay, ja que França ha deixat clar que dóna suport a Andorra en aquestes negociacions. La diplomàcia és habilitat davant un afer delicat, i De Matha va tenir una relliscada, encara que l’escenari fos molt informal. Les negociacions no seran fàcils, les dues parts partiran de màxims molt conscients que hauran de cedir, i per tant és molt arriscat fer previsions del resultat final.